TUTORÍA (1)

Estimada familia:

Iniciado el curso académico me dirijo a Uds. en calidad de Tutor/a, del grupo al que

pertenece su hijo/a.

Mi nombre es __________________________________________profesor/a de 
la asignatura de,_____________________________.  Me pongo en contacto con 
Uds., porque considero imprescindible la colaboración con los padres en la 
tarea comúnque nos une: la educación de su hijo/a.

Por este motivo, espero que a lo largo del curso escolar tengamos ocasión de 
conocernos personalmente

e intercambiar opiniones sobre el desarrollo personal y escolar de su hijo/a.

Aprovecho esta ocasión para invitarles a una reunión con todos los padres del alumnado del grupo, que tendrá lugar el próximo día___ a las ____ en _______________. 
En ella trataremos temas generales sobre el grupo-clase y el centro escolar que, sin 
duda, les interesará conocer.

Así mismo les comunico que todos los,_______________ de ______ a._________ estaré a su disposición para cualquier tema relacionado con la educación de su hijo/a, 
que les interese comentar. (previa petición de entrevista por medio de su hijo/a, con vistas a la organización.

Si por cualquier motivo, no pudieran asistir a la reunión de padres, les agradeceré me 
lo hagan constar en el «enterado» que se adjunta.

Les saluda y queda a su disposición.

  --------------------------------------------------------------------------------------

Como padre/madre del alumno/a _______________________________________________

me doy por enterado/a de la convocatoria para la reunión de padres y le comunico mi imposibilidad de asistir.

Fdo.:

Claus per a un bon rendiment .              
Orientacions per a pares

Acostumar-se a estudiar

El principal problema de molts adolescents és que tarden massa en posar-se a estudiar o es limiten a fer les tasques que els posen cada dia, però no estudia a casa o estudia sols per als exàmens. 

El seguiment a casa dels aprenentatges és una responsabilitat important. Hen d'animar-los i ajudar-los a que dediquen cert temps, tots els dies, a activitats de lectura, estudi, escriptura o música. S'ha de crear horari. Cal no ser impositiu sinó acostumar-los a organitzar el seu temps i el seu espai per a I'estudi.

Organitzar-se el temps

Cal fer una organització temporal de l'estudi, cal establir una norma. No podem deixar-ho a la improvisació, han d'estudiar  sense interrupcions i descansar, com a molt, cada hora. Com a mínim, i com a orientació practica, la idea és que es dediquen dues hores diàries. Esta pauta és insuficient quan l'alumne va mal o li costa més estudiar o concentrar-se. La qüestió important és que el fill o la filla vegen que els seus pares/mares es preocupen dels estudis, estan atents i els pareix important.

Preparar l'espai

Cadascun ha de tindre la seua pròpia taula d'estudi en la seua habitació, amb tot el que necessita prop: el material escolar, els diccionaris i els libres de consulta. La norma és que treballen a soles, però també depèn ja que alguns treballen bé en espais compartits amb germans majors o pares, sempre que estos també estiguen treballant. Cal buscar el millor entorn per a concentrar-se, amb un bon ambient afavoridor del treball, cómode. ben il·luminat, amb una bona cadira i una taula ordenada.

Coneixer la tecnica de l'estudi

Per regla general, el rendiment durant el temps d'estudi comença sent regular (per la qual cosa convé no començar pel que siga més difícil) al poc de temps és millor, i cap al final de l'estudi solen ser els minuts més baixos de rendiment (és el moment per a les tasques més senzilles o automàtiques). Resumint: primer el que em siga més fàcil, després el més difícil, i finalment allò que més m'agrada. Hi ha diverses fórmules per ajudar a estudiar, i es basen en l'estudi actiu:

• Fer una primera lectura exploratòria .
• Fer una segona lectura subratllant, marcant les idees...
• Fer després un esquema de les idees principals o un resum
• Aprendre's, llegint diverses vegades o repetint en veu alta, l'esquema o el resum
• Tornar a llegir-ho tot per a comprovar que l'esquema o resum esta ben fet.
• Fer simulacions escrites d'exàmens
• La família ha de supervisar el que fa,  acordar un pla d'estudis diari, pero flexible.  Cal estar pendents i dedicar-los alguns comentaris sobre el treball escolar que estan duent a terme.

Mantenir el contacte amb el centre

Per aconseguir una bona marxa amb els estudis deis fills el més important és el seguiment a casa, i, la segona cosa, mantenir un contacte personal amb el tutor del fill o la filla i parlar amb ell sobre aspectes de l'aprenentatge, professionals i emocionals que els hi afecten.  Encara que la responsabilitat siga compartida, els pares haurien de comprometre's en mantenir una relació el més fluida possible. És important que els pares sapiguen el que passa a classe i el professorat el que passa a casa. La primera reunió convocada pel professorat tutor és molt important i cal no perdre-se-la, serveix per a posar-li cara al tutor/a, coneixer les altres famílies i per a comentar dubtes o problemes.

L'ús habitual de l'agenda escolar

L'agenda escolar és una ferramenta més d'entre tot allò que cal dur i tornar al centre tots els dies. La utilització de l'agenda els ajudarà a portar una bona organització del treball a

les assignatures, a planificar-se la feina i facilitar-los l'estudi. A casa podran revisar i completar les activitats i els apunts de les classes, realitzar els exercicis i les activitats encomanades. A més a més podran preveure les activitats que es planifiquen a llarg termini com poden ser els controls, lectures de llibres, entrega de treballs ... Si s'utilitza l'agenda de forma quotidiana podran planificar-se i aprendran a regular-se, una de les qüestions que més difícil tenen en estes edats. Al mateix temps, l'agenda serveix tant als pares com al professorat per revisar tot el que s'està fent, i també es pot utilitzar per a comunicar-se, uns i altres, les incidències més significatives que van ocorrent al llarg del curs.

Fora de classe

 La videoconsola, el gameboy, la televisió i els jocs d'ordinador ... Són els robatemps d'estudi. S'ha de controlar el temps de televisió i dels videojocs, posar un final, i tan sols si ja ha acabat el temps d'estudi.

    Inici del curs.

GUIÓN ENTREVISTA PERSONAL PADRE/MADRE DE UN ALUMNO/A

1. Preparación de la entrevista

a) Información previa sobre el alumno:

·         Datos del alumno: Nombre. Curso

·         Nombre y profesión del padre

·         Nombre y profesión de la madre

·         Situación familiar:

·         Datos significativos del ambiente familiar.

·         N°. de hermanos, relación entre ellos.

·         Personas que conviven en la vivienda familiar.

b) Situación escolar:
Datos académicos más relevantes: horarios de permanencia en el centro escolar, rendimiento, integración en la clase ...
Opinión de los profesores sobre el alumno, aspectos positivos y negativos.
Opinión del tutor/a sobre el alumno.

c)  Preparación para la entrevista: Motivo: Fecha: Hora:

2. Desarrollo de la entrevista

2. 1.Personas que participan:

·         Hecha a petición de:

·         Objetivo:

·         Recoger información sobre:

·         Datos significativos de entrevistas anteriores.

2. 2. Desarrollo de la entrevista

·         Actitud inicial de los padres

·         Información de la situación del alumno respecto al ambiente familiar (relaciones con el padre, la madre, los hermanos) y social (relaciones con amigos, dificultad de establecer las, etc.).

·         Actitud global del padre y la madre hacia el alumno.

·         Opinión del padre y la madre ante el tema de la entrevista.

·         Cómovaloran los padres la situación.

HÁBITOS DE ESTUDIO

·         ¿Dispone de un lugar propio para el estudio? Sí___   No___

·         ¿Tiene un horario fijo para estudiar?   Sí___   No___

·         ¿Cumple el horario puntualmente? Sí___    No___

·         ¿Cuántos horas dedica al estudio?

·         Ninguna___  ½ hora___ 1 hora___ 2 horas___ 3 horas__ Más de 3 horas.

·         Supervisan Vds. Su trabajo? Sí___  No___

·         ¿Pide explicaciones o ayuda cuando estudia? Sí No

AFICIONES Y TIEMPO LIBRE

·         ¿En qué suele emplear su tiempo libre? Puede marcar varias

·         Practicar deporte___ Oir música___ Ver TV___ .

·         Utilizar el ordenador___ Discoteca___ leer___ .

·         Estar con los amigos/as___ Cine___ Otras____________________ .

PERSONALIDAD

¿Colabora en casa en las tareas del hogar? Sí___  No___

¿Se encuentra integrado/a en su ambiente familiar?

Mucho___  Bastante___  Regular___  Poco___  Nada___ .

¿Suele hablar sobre aspectos que le interesan o le preocupan? Sí___ No__

¿Es comunicativo en casa? Sí ___ No___

Marquen aquellos rasgos que mejor definan la personalidad de su hijo:

Responsable___ Tranquilo___ Inquieto___            Seguro___

Sociable ___      Amable___    Despreocupado__   Activo___

Perseverante___Apático___   Irritable___           Agradable___

Nervioso___       Reflexivo__  Inseguro___           Pasivo___

Dominante___    Protestón__ Rebelde___             Organizado___

HISTORIA MÉDICA

·         Su salud suele ser:  Buena___ Normal___  Mala___

·         ¿Cuáles son las dolencias más frecuentes? .___________________________________________________

·         ¿Ha tenido alguna enfermedad grave?      Sí___   No___ ¿cuál?______________________________________.

·         ¿Ha sufrido alguna operación quirúrgica o accidente? Sí___No ___ ¿Cuál/es?___________________________________________

·         ¿Padece algún problema de salud que pueda afectar al estudio o al deporte Sí___No__

2.3. Última fase de la entrevista

·         Síntesis de los temas tratados.

·         Compromisos adquiridos.

·         Posible cita para revisar los acuerdos en una entrevista posterior.

3. Evaluación del tutor/a
 Impresión general sobre la entrevista: grado de comunicación, intercambio de información, actitud que ha prevalecido.
Datos más relevantes.
Posible interpretación de la situación.
Compromisos adquiridos.
 Momentos de seguimiento.

ELECCIÓ DEL DELEGAT DE GRUP.

OBJECTIU: Aconseguir que l'alumne tria al delegat de curs amb serietat i responsabilitat
i facilitar el coneixement a l'alumne/a deis nous companys per a l'elecció.

ACTIVITAT 1. "Coneíxement dels companys".

DESENVOLUPAMENT DE LA ACTIVITAT.

1. Distribució per parelles. Cada persona es presenta al seu company/a (nom, lloc on viu, interessos ...) Es deu intentar que les parelles procedesquen de col·legis diferents.
2. Se formen grups de 5-6 alumnes. Cada alumne/a presenta en el grup al company que ha conegut en el pas anterior.
3. Grup- classe. Una persona de cada grup va presentant a la resta deis membres del grup a la classe.

ACTIVITAT 2: Brainstorminq". Funcions del delegat de curso

El/la tutor/a avisa que cadascú pot expressar el que vulga, d'una manera llibre e informal. (No essent objecte ni de discussió, ni de replica). Es recomanable que el grup disposa d'un temp previ, per a pensar en les possibles funcions a desenvolupar

pel delegat / da.

Hi ha que procurar que aquesta tècnica es faç en un clima permissiu, i de llibertat,

procurant que els alumnes s'expressen amb espontaneïtat i creativitat.

DESENVOLUPAMENT DE LA ACTIVITAT.

1. El/la tutor/a presenta el tema, es convida al grup a reflexionar 5 minuts
2. Cada membre expressa les possibles funció del delegat. El professor/a o un alumne/a ho escriurà en la pissarra.
3. Finalitzada la fase anterior s' esborren de la pissarra les funcions menys senyalades.
4. Si hi ha tems es pot demanar als alumnes el per que de la seua elecció.
5. S' acaba remarcant les idees més importants que han anant apedreguen al llarg de la sessió de treball.

 ANEXO:  CUESTIONARIO (Cualidades del Delegado/a).

La elección del delegado/a es hay que hacerla de forma responsable. Su actuación va a ser decisiva en la marcha del grupo. Para que reflexiones, antes de elegir, puntúa las cuestiones siguientes, de acuerdo con esta valoración.

1. Es totalmente negativo que sea así
2. Perjudica algo que sea así
3. Es indiferente, puede ser así o no.
4. Es importante que sea así
5. Es esencia, imprescindible que sea así

El delegado/a debe de ser….	1	2	3	4	5
Popular; el mas conocido de todos/as
Solidario/a; deberá anteponer los intereses del grupo a los suyos propios
Responsable; merecer la confianza del grupo y cumplir sus compromisos
Fiel a los compañeros/as; se pondrá siempre de nuestra parte aunque no llevemos razón.
Dinámico/a y con capacidad de iniciativa;  (propondrá ideas y será capaz de llevarlas adelante)
Decidido/a, que no le asuste enfrentarse con nadie
Protestón/a; estará siempre protestando ante el profesorado
Dialogante, el diálogo exige opinar y sobre todo escuchar
Una persona que respete a todos y se haga respetar
Sincero; no deberá manipular la información por intereses personales
Trabajador, buen estudiante que tenga presente los intereses de la mayoría del alumnado
Otras:

ELECCIÓ DE DELEGAT/ADA DE CURS

OBJECTIU: Donar representativitat i participació als estudiants en la vida del centre afavorint l'aprenentatge de formes de convivència democràtiques.

ACTIVITAT: Elecció del delegat.

DESENVOLUPAMENT:
Cada grup designarà un delegat/ada i un/a subdelegat/ada que exercirà les funcions del primer en els casos d’absència o malaltia.

Podran ésser electors i elegits tots els alumnes del grup.

La mesa electoral estarà composada per: el President (tutor/a) i dos vocals (dos/dues alumnes elegits/des per sorteig. el/la més jove farà de secretari/a.

El/la tutor/a alçara acta de la reunió, que s’arxivarà en prefectura d'estudis.
L'elecció es farà en horari lectiu, en l'hora de tutoria. El quòrum vindrà donat per l’assistència del 2/3 deis alumnes de la classe.
La votació serà nominal i Secreta. En cada papereta figurarà només el nom d'un alumne/a an.lant-se les paperetes en que no s'acomplexa aquest requisit

L'alumne/a que aplegui un nombre de vots superior al 50%  Serà designat delegat/ada. I qui el seguesca en nombre de vots serà el subdelegat/ada.

Si en la primera votació cap alumne/a alcança el dit percentatge s'efectuarà una segona votació entre els/les quatre alumnes que hagen obtingut mes nombre de vots. En aquest cas serà delegat/ada i subdelegat/ada respectivament els/les dos/dues alumnes més votats/ades.

ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/ADA

CURS__________

TUTOR/A __________________________________

1ª VOTACIÓ.

Nombre de vots emesos ________ vots.

Nombre de vots valids   ________ vots.

RESULTATS:

ler. En/Na ________________________________ ;    ____vots.

2n.En/Na ________________________________ :    ____vots.

3er .En/Na ________________________________ ;   ____vots.

4rt.En/Na _________________________________ ;  ____vots.

5é. En/.Na _________________________________ :  ____vots.

6é. En/Na __________________________________ :  ____vots.

2ª VOTACIÓ.

Nombre de vots emesos_____ vots

nombre de vots vàlids   _____ vots.

RESULTATS:

ler. En/na ____________________________________: ____vots.

20n. En/Na ___________________________________: ____vots.

3er. En/Na ___________________________________: ____vots.

4rt. En/Na ___________________________________ : ____vots.

Sueca, 

L’Assemblea d’aula

Que és una assemblea?.

L' assemblea es uns reunió d' alumnes on es debaten tota mena de problemes i on s'organitzen plans de treball. El professor pot i ha de participar-hi. La seua col·laboració és molt important per a encarrilar els temes i assegurar que les decisions s'acomplesquen. Al principi, aquestes reunions no ixen bé, i per això cal posar-hi molta fermesa i estar tots convençuts que això es molt important.

    Per que fem una assemblea?.

L' assemblea és l’òrgan de decisió de la classe que ha d'actuar per a:

1.  Fer les normes de la classe per al curs escolar
2.  Elegir i votar els càrrecs (delegats, encarregats de material, de neteja, ...)
3. Solucionar problemes que sorgesquen de la convivència diària en classe
4. Solucionar problemes que li passen a un dins i fora de la classe.
5. Aportar idees i projectes a realitzar
6. Organitzar i promoure activitats, festes, excursions, visites, celebracions...
7. Revisar activitats i projectes: que es el que s'ha fet i com s'ha fet
8. Revisar la marxa del curso
9. Funcionament d' una assemblea.

Perquè una assemblea funcione bé cal que.

1. TOTHOM, l' alumnat i el professorat participem activament donant la opinió
2. ESCOLTEM els altres quan parlen
3. No ens eixim del tema que tractem
4. ACCEPTEM les decisions que es prenen per majoria i les duiem a terme
5. RESPECTEM el moderador. Si no ho fa be, se'l podrà criticar al final de l'assemblea

   Per al funcionament de l'assemblea necessitem: Un moderador i un secretari.

      El moderador.

1.      Prepara abans de l'assemblea els punts a tractar i distribueix el temps (ordre del dia)

2.   Pren el torn de paraula i el va donant. Passa d'un tema a un altre quan creu que esta suficientment tractat

3.      Dins de cada punt fa que es discutesca en tres parts: informar, opinar, decidir

4.      Retira la paraula a aquell que es repeteix o no respecta els altres companys.

El secretari.

1. Es responsable de la llibreta d' actes
2. Pren nota de tots els punts, com mes clarament millor
3. Llig en les assemblees l'acta anterior
4. Escriu les notes que s'hagen de fer: avisos, notes per al tauló, sancions, ...

Com es tracten els temes?: Quan tractem algun tema ho farem en tres parts:

1. INFORMAR sobre alió que ha passat o s' ha proposat
2. OPINAR sobre el tema
3. DECIDIR, buscar la solució, felicitar o imposar una sanció si es necessari.

L'ordre del dia

      Els alumnes i el professor/a posaran en un tauló punts que consideren que s'han de tractar a fi que estiguen exposats. Els temes a tractar han d' anar sempre signats. El moderador els ordenarà i distribuirà el temps.

El professor i l' assemblea.

El professor hi participa com un membre mes, amb veu i vot. El seu paper es molt important, ja que no és fàcil fer assemblees i li pertoca a ell la responsabilitat de fer-ne un òrgan de decisió de classe, i que els alumnes:

1. aprenguen a parlar i a comunicar-se
2. aprenguen a dialogar
3. aprenguen a ser critics i discutir
4.  aprenguen a respectar les opinions contraries
5.  aprenguen a fer que l' institut siga obert, participatiu i democràtic.

L’ASSEMBLEA DE CLASE (Continuació)

ACTA DE L’ASSEMBLEA DE CLASSE

Curs_________   Tutor/a_______________________________ Data______

Secretari/a_____________________ Coordinador /a ___________________

Ordre del día	Acords que s´han pres

Vist i  plau

El / la coordinador/a                                             El/la Secretari/a

L'AVALUACIÓ ZERO

 La necessitat de conèixer la situació dels alumnes i les alumnes amb que treballem obliga a una primera constatació de dades sobre les quals planificar.

          Cal distingir dos aspectes en aquesta primera presa de contacte amb el grup:

1.     Conèixer els alumnes com a grup

2.    Conèixer el nivell de cada alumna/ne en relació a cada assignatura.

INFORME GLOBAL DEL GRUP.

1. Anàlisi deis problemes bàsics observats en el grup a partir de les dades recollides per:

Ø  La tutora/or del grup.

Ø  L' equip educatiu del grup.

1.     Visió general del grup respecte a hàbits, actituds, estratègies, agrupament, assistències i absentisme, puntualitat i, en general, qualsevol problema de disciplina.

INFORMACIÓ DE CASOS PARTICULARES.

1. Dades d’interès recollides per la tutora/or del grup
2. Dades sobre l’interés i el nivell.
3. Alumnes que poden presentar dificultats per... (coneixements previs, metodes de treball, actituds, organització d'aula, altres)
4. Alumnes repetidors, amb pendents
5. Discussió i consens de possibles solucions o línies d'actuació
6. Cal prendre decisions:

•      Tipus d' agrupament.

•      Procediment a seguir amb les alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge.

•      Decisions que afecten a les aptituds del grup i als hàbits de treball.

•      Seguiment dels casos individuals.

•      Altres

ANNEX 1 : QÜESTIONARI A OMPLIR PER A L'AVALUACIÓ INICIAL

Materia:__________________________ Curs, ____ Grup,___

Professor/a: _________________________________________

1. Característiques observades en el grup:

2. Casos individuals:

Nom

Proposta d’esquema per a l’avaluació

PREEVALUACIÓ	Reunió amb els alumnes
AVALUACIÓ	Avaluació del grup i propostes d'intervenció  Actitud del grup cap a les distintes àrees Actitud general davant de les normes. Problemes de comportament  Participació i clima de treball en classe Avaluació individual i mesures educatives Avaluació i seguiment individual dels alumnes Estudi deis casos d' especial seguiment  Problema de conductes disruptives en el grup Actitud negativa: "insubmisos acadèmics"  Problemes d' absentisme Baix nivell de coneixements previs  Propostes d' intervenció ACIS, adaptacions d'accés. aula de PT, PDC, PQPI  Proposta especifiques per a resoldre el conflicte ...
POSTEVALUACIÓ	Informació de l'analisi fet pel professorat i acords i recomanacions al grup d' alumnes Informació deis acords de forma individual a l' alumne/a interessat Discussió en el grup deis acords i propostes de metes a aconseguir en la próximc avaluació Informació deis acords, si és el cas, als pares Seguiment deis acords

PREEVALUACIÓ.REUNIÓ AMB ALUMNES.

Objectius

1. Aconseguir que l'alumne/a avalue el seu propi treball, analitzant causes i factors que hagen pogut influir en el rendiment positiu o negatiu
2. Realitzar un anàlisi i obtenir unes conclusions sobre el grup que puguen ser presentades en la sessió d' avaluació pel delegat / da del grup ( o pel tutor en absència d'aquell )

 El/La tutora/or explica que els representants han de participar en les sessions d'avaluació i que seria interessant que s’aportarà un informe escrit amb el resum de les coses acordades. És important que aquestes sessions es facen amb la màxima responsabilitat i seriositat intentant evitar les actituds negatives.

       Un possible guió orientatiu per elaborar aquest informe podria ser el següent

1. Ambient de la classe: divertit, agressiu, amistós, de passotisme, desordenat ...
2.  Nivell de relació entre les companyes/anys: tens, positiu, conflictiu, solidari ...
3. Nivell de relació professores/ors estudiants: positiu, de respecte, conflictiu...
4. Actitud davant l'estudi: responsabilitat, participació, indiferència, alguns boicotegen
5. Opinió sobre matèries: interessants, no serveixen per a res, són avorrides, nivells alts/ baixos d’exigència, la metodologia utilitzada és interessant / incomprensible ...

       Per fer aquest informe es pot realitzar una activitat grupal:

1.  Les alumnes/els alumnes es reuneixen en petits grups (de cinc persones).
2. Cada grup elabora un informe complet (15 minuts, per exemple).
3. Els portaveus lligen els seus informes mentre que dos secretaris prenen nota de tot allò que s' exposa i elaboren l' informe final que ha de ser consensuat per tota la classe
4. En cas d'existir conflicte entre el grup i alguna professora/or en concret, la tutora/or, informarà a la classe del procediment més escaient per arribar a una solució. Es necessari insistir en el fet que l' informe de les-alumnes/ deis alumnes no pot convertir-se en un mètode. de conflictes, sinó en un sistema de participació responsable

COMPARACION DE CALIFICACIONES

• 
  
• Objetivo:

Los objetivos de la sesión de tutoría son propiciar el análisis y reflexión del alumnado acerca de las calificaciones escolares que piensa obtener en la evaluación.

De esta forma favorecemos la toma de medidas dirigidas a la mejora de los resultados académicos y adoptar las medidas de apoyo que sean necesarias en los casos concretos

•    Desarrollo de la sesión

 Para llevar a cabo la actividad se reparte el cuestionario anexo a cada alumno/a y estos/as lo cumplimentan individualmente. A continuación se procede a comentar entre todos algunos aspectos del cuestionario tales como las asignaturas en que piensan obtener unos mejores, las que obtendrán resultados peores; número de asignaturas que piensan que van a suspender.etc.

Esta previsi6n de los resultados será utilizada con posterioridad para realizar el contraste oportuno con los resultados reales de la evaluaci6n.

Finalmente, el/la tutor/a recogerá los cuestionarios para seleccionar aquellos que  considere de interés darles un tratamiento individual en colaboraci6n con el orientador/a del IES.

CUESTIONARIO

Nombre_____________________________ Curso_________ Ev_________

1.         Escribe en el recuadro "E" las calificaciones que esperas obtener en la evaluación y en el recuadro "O" las calificaciones obtenidas en la evaluación.

Asignatura	E	O
Valencia
Lengua Castellana
Lengua Extranjera
Educación Física

2.         Si existen divergencias entre ambas calificaciones, busca las posibles causas de esas divergencias en:

a.    Número insuficiente de horas

b.    Utilizaci6n inadecuada de las

c.    Mala asimilación de los conten

d.    Preparación de los exámenes

e.    Fallos cometidos en la realiza

f.    Pocamotivaci6n.

g.    Otros.

3.         Si has suspendido alguna asignatura debes de hablar con el profesor/a de la misma para que te oriente y planifique la recuperación

4.         Concreta lo que te comprometes a hacer para mejorar tus calificaciones:

AVALUACIO DE LA DOCENCIA

CURS / GRUP
	6	5	4	3	2	1
El/la professor/a ha explicat els continguts de l'assignatura/  mòdul amb claredat
Ha impartit l'assignatura / mòdul amb un ritme adequat
Ha contestat amb exactitud les preguntes que li formulen els seus alumnes
Les seues explicacions van seguir un esquema definit, organitzat i coherent
Ha aconseguit que m'interesse l'assignatura / mòdul
El/la professor/a relaciona els diferents temes de l'assignatura /mòdul entre si
El/la professor/a repetí durant les classes idees que pretenia que se'ns quedaren gravades
Les seues practiques i/o problemes estaven ben pensats en el context de l'assignatura / mòdul
Els materials utilitzats i/o recomanats pel professors/a han sigut d’ajuda
El procediment d'examen m'ha paregut adequat
Les qualificacions obtingudes pels alumnes s'ajusten, generalment als seus mèrits
L’assistència  a classe ha representat una ajuda important per a la comprensió deis continguts estudiats
En les seues classes hagué un bon clima de relació professor/a / alumne/a
Sempre que he acudit a consultar al professor/a fora de classe m'atens adequadament
El professor domina l'assignatura /mòdul que imparteix
Li agrada ensenyar l'assignatura / mòdul
El/la professor/a prepara bé les seues classes
Estic satisfet amb el que he aprés cursant aquesta assignatura / mòdul.
6 (sense opinió)      5 (Totalment en desacord)         4 (Prou en desacord) 3 (Mitjanament )    2 ( Prou d'ccord)                         1 ( Totalment dácord)

NOS CONOCEMOS …

1r ESO

Objetivos:

1. Conseguir una primera toma de contacto e integración con el grupo-clase.
2. Lograr que los alumnos se conozcan mejor entre ellos.
3.  Conocer algunos valores de los alumnos/as.
4. Obtener datos personales, familiares y académicos del grupo clase.

Esquema-guía para el desarrollo de la sesión:

1. En primer lugar se presentan los objetivos de la sesión por parte del tutor/a al grupo clase
2. Posteriormente se introduce el tema de la sesión, dando a conocer las dos actividades que se llevarán a cabo.

Actividad: Técnica de Valores.

Esta actividad sirve para que el alumnado se conozca mejor entre ellos, sus intereses, valores y características personales.

La actividad consiste en rellenar el cuadro que se adjunta a continuación. Se trata de encontrar a las personas de clase a las que se puede aplicar cada una de las frases que aparecen en dicho cuadro, y poner su nombre en el espacio en blanco de la derecha. Cada nombre puede aparecer una sola vez.

El profesor/a explica la actividad y los alumnos con orden se levantan y buscan a un compañero o compañera que cumpla una casilla, así sucesivamente hasta terminar el cuadro. Una vez relleno éste, el profesor-tutor irá leyendo cada una de las casillas y los alumnos levantarán la mano para responder a ella. También se puede seleccionar a algunos alumnos/as para que lean el cuadro completo.

En esta actividad el profesor/a puede participar como guía o coordinador del grupo o como un miembro más del grupo-clase, rellenando en este último caso el cuadro igual que todos los alumnos y alumnas.

MATERIAL QUE SE ADJUNTA:

ENCUENTRA AL COMPAÑERO/A QUE:	NOMBRE
Toque un instrumento musical
Practique algún deporte
Haya leído un libro en los últimos 15 días
Haya ido a un campamento de verano
Haya nacido en un pueblo de Alicante
Quiera ser profesor.
Tenga un perro
Piense que las guerras pueden evitarse
Le guste contar chistes
Sepa hacer buenas imitaciones
Su nombre empiece por S
Tenga el pelo rubio.
Cumpla años en Julio.
Le guste venir al instituto.
Le gusten las matemáticas
Sea del Barça
Haya plantado alguna vez un árbol.
Estudia también música
Hace los deberes.
Sea puntual

ORGANIZACIÓN DE LA CONVIVENCIA: DERECHOS Y DEBERES DEL ALUMNADO,

La finalidad de estas sesiones es que los alumnos/as tomen conciencia de sus deberes y derechos como estudiantes y que busquen las vías para que estos derechos y deberes no se queden en intenciones y se lleven a la práctica tanto en su grupo como en el centro. Se trata de que vean la necesidad de la existencia de las normas y de establecer una organización respetuosa de la convivencia.

Materiales.

Ficha "Derechos y deberes"

Extracto del Decreto de Derechos y deberes

Desarrollo.

1. El tutor/a explica brevemente el tema de la sesión y los objetivos de la misma.
2. En grupos, se cumplimentará la ficha "Derechos y deberes". El tutor/a indica que se realice el trabajo, procurando evitar el nombre de personas conocidas y cualquier alusión directa.
3. Exposición a toda la clase de las conclusiones de los grupos. Se puede anotar en el panel de la clase las conclusiones de los diferentes grupos así como las propuestas concretas
4. Debate y conclusiones.

DRETS I DEURES DE L 'ALUMNE.

(Segons el DOCV 09-04-08)

DRETS DE L'ALUMNE

1. Rebre una formació que els permeta l'aconseguir el ple desenvolupament de la seua personalitat
2. Una educació que comprenga:

· Una formació en els valors i principis recollits en les diferents normatives (internacionals, Constitució Espanyola i l'Estatut d' Autonomía de la C. V.

·  La consecució d’hàbits intel·lectuals i socials, estratègies de treball, així com de coneixements científics, tècnics, humanístics, histories i d'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

·    Formació integral de la persona i el coneixement del seu entorn social i cultural immediat i, especialment, de la llengua, historia, geografia, cultura i realitat de la societat actual.

·      Una formació en la igualtat entre homes i dones

·      Respecte a la pluralitat lingüística i cultural de la societat actual.

·      Formació ètica o moral d'acord amb les seues conviccions.

·      L'orientació educativa i professional

·      Capacitació per a l'exercici de les activitats professionals i intel·lectuals.

·      Formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.

·      L'educació emocional per afrontar adequadament les relacions interpersonals.

·     Protecció de la seua salut i desenvolupament de les capacitats físiques i psíquiques.

·      Participació en la millora de la qualitat de l’ensenyança,

·    L'adequada organització del treball dins de la jornada escolar s'ajustada a l'edat de l'alumnat a fi de permetre el ple desenvolupament de la seua personalitat 1 de les seues capacitats intel·lectuals.

·      La formació en esforç i el mèrit,

·      La formació de l'oci i el temps Lliure.

·      La formació en els bons hàbits de consumo

3. Tenen dret que els seus pares, mares, tutors/es vetlen per la seua formació integral, col·laborant amb la comunitat educativa.

4. Tenen dret a la objectivitat en l’avaluació e  informació sobre els criteris d'avaluació i les proves a les que seran sotmesos d'acord amb els objectius i continguts previstos. Els ac1ariments necessaris per part del professorat a l’alumnat o als pares sobre les qualificacions, activitats academitzes i avaluació, tant parcials com finals de cada curso

5. Tenen dret al respecte de les seues conviccions.

6. Respecte a la seua llibertat de consciencia, creences religioses, morals, ètiques i ideològiques,

7. A rebre informació sobre el projecte educatiu del centre.

8. Dret a la sella integritat física i a la dignitat moral

9. Exercici de l'activitat acadèmica en les adequades condicions de seguretat i higiene.

10. Confidencialitat de tota aquella informació relativa a les circumstàncies personals familiars de l'alumnat.

11. Dret de participació en el centre, tant en l’àmbit d'activitat com en la gestió.

12. Dret de associació i de reunió.

13. Crear associacions i reunir-se en el centre en els termes previstos per la normativa vigent.

14. Dret d’informació: Informació pels delegats i representants del consell escolar.

15. Dret a la llibertat d'expressió

16. Dret d'ajudes i suports necessàries per a compensar possibles carències familiars, econòmiques, o socioculturals.

DEURES DE L'ALUMNAT

• Deure d'estudi i d’assistència a classe. És estudi constituïx un deure bàsic de l'alumnat, es reflecteix en les obligacions següents:

• Tindre una actitud activa, participativa i atenta a classe, sense interrompre ni alterar el funcionament normal de les c1asses.
• Participar en les activitats formatives orientad es al desenvolupament del currículum.
• Assistir a classe amb el material i l’equipament necessari
• Realitzar les tasques encomanades pel professorat.
• Realitzar l'esforç necessari en les diferents matéries.
• Respectar els horaris, romandre en el recinte escolar durant la jornada lectiva.
• Seguir les orientacions de professor.
• Respectar el dret a l'estudi dels seu s companys el dret dels seus companys a la participació en activitats formatives.
• Atendre les explicacions, manifestant esforç personal.
• Assistir a c1asse amb puntualita.
• Deure de respecte als altres. L 'alumnat té el deure de respectar l'exercici deis drets i llibertats deis membres de la Comunitat educativa:
• La llibertat de consciencia, religiosa i ideològica
• La identitat, la integritat, la dignitat i la intimitat dels membres de la comunitat educativa
• Col·laborar amb el professorat en la seua responsabilitat
• Complir les normes i seguir les pautes establides pel professora
• No discriminació a cap membre de la comunitat educativa per cap raó
• Deure de respectar les normes de convivència:

• Participar i col·laborar en la promoció d'un ambient de convivència adequat.
• Respectar els dret del restants alumnes que no siga pertorbada l'activitat educativa.
• Justificar de manera adequada i documentalment les faltes d’assistència i de puntualitat.
• La identitat, la integritat, la dignitat i la intimitat dels membres de la comunitat educativa.
• Col·laborar amb el professorat en la seua responsabilitat.
• Complir les normes i seguir les pautes establides pel professorat
• No discriminació a cap membre de la comunitat educativa per cap raó.
• Utilització correcta del material i instal·lacions del centre.
• Respectar els béns i les pertinences dels membres de la comunitat educativa.
• Respecte al projecte educatiu i al caràcter propi del centre.
• Complir les normes de seguritat, salut i higiene, expressament « no fumar, consumir bebides alcohòliques, estupefaents ... )}
• Responsabilitzar-se de les comunicacions amb la família.

ACTIVITAT: “ EL SEMÀFOR”

3r eso

Objectius:

1. Comprendre que la ira no és una resposta automàtica sinó que es desenvolupa progressivament de menys a més.
2.  Reconèixer quan esta incrementant la nostra ira per a detindré la seua escalada abans que es torné incontrolable.

Competències emocionals: Autocontrol..

Descripció.

El tutor/a reparteix un foli a cada alumne/a i li demana que ho doblegue, de manera que ueden tres columnes. Demana a l' alumnat que pense en l' última vegada que es van enfadar i que escriguen en la primera columna del foli el motiu pel qual es van enfadar i en la segona columna el mode en que van reaccionar. En xicotets grups es posa en comú les diferents situacions i seleccionen una d' elles per a treballar sobre aqueixa situació.

El tutor/a explica la teoria que es presenta en l' annex de la present activitat. En xicotets grups es reflexiona sobre la situació triada:

1. La persona estava en roig, groc o verd?
2. Que podria haver fet aquesta persona per a no arribar a aquesta situació?
3. Com s'haguera sentit ell o ella? 1I'altra persona implicada?

Es realitza una posada en comú al gran grup.

El tutor/a insisteix en la necessitat no arribar mai al roig perqué ací és molt difícil solucionar les coses per les bones. Tractar de no passar mai del groc.

Nota: com a exemples de situacions en que ens enfadem podem posar casos reals sorgits recentment en l' aula.

Duració: Una sessió de tutoria.

Estructuració grupa!.

Passos 1 i 2: individual.

Passos 3 i 5: xicotet grupo

Pas 6: gran grupo

Participació: de 25 a 30 persones.

Metodologia: Reflexió personal. Expressió verbal. Debat en xicotet i gran grup.

Annex. El semàfor

Els atacs de mal humor no es desenvolupen en dos segons. No es passa de la normalitat al total enuig, sinó que aquest segueix una progressió. Per a poder detectar aquesta escalada de l' enuig, de la ira, dividirem l' enuig en tres parts:

- Verd: amb res d' enuig.

- Groc: un poc enfadats.

- Rojo: molt agressius.

Pot resultar-te útil veure els tres graus de l'enuig com si es tractaren d'un semàfor que indicara el nivell di agressivitat: El verd t’assenyala que la situació és més o menys normal i que no estàs enfadat/da. El groc t’indica: Atenció, estás començant a  enfadar-te prou! El roig et diu: Perill, estàs molt enfadar. no seguisques!

Com a tècnic per al maneig de la ira, tractarem de frenar-la en la zona groga per a evitar que arribe al roig. Pot Ser útil:

1. Distanciar-se físicament de la situació que ens ha generat l'enuig, la ira

2. Fer alguna activitat que ens distraga: exercici físic. caminar ...

3. Distanciar-se psicoléqiccmerrt de la situació que ens ha generat la ira: anant-nos a passejar i comptant les persones que porten barba, bigot, ulleres, escoltant música, imaginant-nos una situació agradable, relaxada, unes vacances ...Mai donant voltes a pensaments negatius relacionats amb la situació que ens ha generat la ira. No tornar fins a estar calmat.

4. Comunicar als altres el motiu del nostre enuig sense crítiques ni amenaces l'endemà, quan la persona ja estiga calmada.

ACTTVITAT:"APRECIACIÓ

Objectius:

1. Establir relacions equilibrades, solidàries i respectuoses amb les altres persones des de l'expressió deis sentiments.
2. Fomentar el desenvolupament deis valors bàsics que regeixen la convivència i el respecte entre les persones.
3. Desenvolupar habilitats per a resoldre conflictes de forma assertiva i constructiva.

Competències emocionals: Habilitats socials i autocontrol.

Fases per a la seua aplicació:

1. Donem una definició. En la fitxa de treball el tutor proporciona una definició breu i concisa d'apreciació i un alumne voluntari l'escriu en la pissarra: Apreciar és donar-li valor o mèrit a una persona.
2. Frases amb significat. Seguint amb la fitxa, el tutor dóna a conéixer i explica mitjançant frases breus el significat mentres pot anar escrivint-les a la pissarra.
3. Pensa i escriu. Cada alumne pensa en tres persones i en tres coses que aprecie, i expressa la causa de la seua estimació.
4. Frases d' autoestima. Tenint en compte que una apreciació és una expressió que et fa sentir bé, proposem a l'alumnat que de forma individual pense i escriga cinc exemples d' elles.
5. Joc d'apreciació. A partir de l'activitat anterior, s'estableixen xicotets grups que exerceixen activitats per a afavorir la dinàmica del grup.

En xicotet grup:

Es formen xicotets grups per a determinar aquelles apreciacions que han sigut més representatives des de les diferents frases d' autoestima. Un representant del grup els escriu a la pissarra.

Duració: Una sessió de tutoria.

Estructuració grupal: Individual, xicotet grup i gran grup.

1. Presentació i motivació dirigida pel tutor/a (Fase 1i 2)
2. Treball individual (Fase 3 i 4)
3. Treball en xicotet i gran grup (fase 5)
4. Reflexió individual (fase 6)

ANNEX 1: ''Apreciació"

Fase 1: Donem una definició:

"Apreciar és donar-li valor o merit a una persona".

Fase 2: Frases amb significat:

a.    Aquests dos no són amics, però s 'aprecien molt entre el/s.

b.    Cuida'm aquest /libre que t 'he prestar. que l'aprecie mo!t.

c.    Joana sent molta estima per aquesta capseta de nacre.

d.    No sé per que li tens tant d'estima a aquesta persona.

Fase 3: Pensa i escriu:

Pensa en tres persones i en tres coses que aprecies i escriu les frases corresponents que expressen la causa de la teua estima.

Persones:

Coses:

Fase 4: Frases d' autoestima:

Pensa i escriu 3 paraules que consideraries una apreciació de la teua persona tenint en 

compte que: 
Una apreciació és una frase que quan te la diuen fa que et sentes bé i que vals.

Fase 5: Completa espais:

1. Una apreciació fa que et sentes bé, per tant voldràs que les altres persones ...

2. Una apreciació fa que et sentes una persona valuosa, per tant voldràs que les altres persones ...

3. Una apreciació  augmenta la teua autoestima, per tant voldràs que les altres persones ...

I  tu, per la teua part:

1. Faràs que les altres persones ...

2. Faràs que les altres persones ...

3. Faràs que les altres persones ...

ACTTVITAT  "ENS RECONEIXEM"

3r- 4t ESO

Objectius:
 Desenvolupar l' autoconeixement de si mateix des de la presa de consciencia de les seues própies emocions.

Competéncies emocionals: Autoconsciéncio.

Descripció:

Les consignes de partida, seran les següents: A través del remolí d' idees es van arreplegant les aportacions de l'alumnat sobre les següents qüestions. Es llença al grup les qüestions següents: Que són per o vosaltres les emocions? Que és una emoció? Allò que s'ha expressat pel grup s' anota en la pissarra, procurant finalment arribar a una definició i sentit compartit

per tots sobre el que entenem per emoció.

Se'ls lliura a continuació un document on apareix un nombre d' emocions. Es lligen i es comprova que tots coneixen i comprenen el significat de les paraules proposades. De forma col·lectiva se seleccionen 10 emocions

Els demanarem que descriguen 3 situacions en que hagen sentit aquestes emocions i puguen expressar les seues vivències i la reacció que van tenir davant de cada situació. Es formen xicotets grups (3 o 4 integrants) perquè compartisquen les situacions sobre les quals han reflexionat i descrit individualment. Posada en comú de tots els grups.

Duració:

Una sessió de tutoria.

Estructuració grupal:

Grup classe i xicotet grup.

Metodologia:

Remolí d' idees a f de generar contingut sobre el concepte d' emoció. Treball en xicotet grup

amb objectiu definit de compartir emocions personals.

Materials:

Pissarra. Full amb les emocions. Fotografies.

ANNEX. Llistat d' emocions

Ira	Una ofensa degradant contra mi o els meus.
Ansietat	Enfrontar-se a una amenaça incerta, existencial
Por	Un perill físic o real imminent, concret i irresistible.
Culpa	Haver transgredit un imperatiu moral
Vergonya	No haver-se mantingut a l'altura deis propis ideals. Fracassar en l' intent de viure d' acord amb un ideal
Tristesa	Experimentar una pèrdua irreparable.
Enveja	Voler o desitjar el que un altre té.
Zels	Ressentiment enfront d'una tercera persona per la pèrdua o amenaça de l'afecte o favor d' una altra persona.
Repugnància / Fàstic	Tindre o estar mossa prop de quelcom (objecte o idea) desagradable
Felicitat	Fer progressos raonables cap a l' éxi+ d' un objectiu
Orgull	millorar la identitat per l'èxit de quelcom valorat i desitjat (rendiment, un honor, un mèrit). bé per si mateix o per algú amb qui ens identifiquem.
Alleugeriment	Una condició molesta o dolorosa amb el nostre objectiu personal que canvia a millor o s'ha eliminat
Esperança	Témer el pitjor anhelar quelcom millor
Amor	Desitjar o participar en l'afecte, habitualment encara que no necessàriament recíproc
Compassió	Sentir-se commogut pel patiment alié i desitjar ajuda
Gratitud	Estima per una donació altruista que aporta un benefici personal.

ACTIVITAT: "EXPRESSANT CRÍTIQUES DE FORMA ADEQUADA”

4t ESO

Objectius:

1. Aprendre a expressar crítiques o desacords de manera que l' altra persona no es senta agredida, impedint el començament d'una "espiral de discussions"
2. Aprendre a respondre a una altra persona que ens esta criticant o insultant.

Competències emocionals.: Autocontrol i habilitats social s com l'asertividad.

Presentació.

"Hui practicarem una forma alternativa d'expressar critiques sense atacar les persones sinó el seu comportament, al mateix temps que permetem a /'altre conéixer quines són les nostres emocions i que li demanem. Així evitarem malentesos i aconseguim una solució satisfactòria per a ambdós parts. És aconsellable canviar els missatges tu pels missatges jo enviats en primera persona. L'essència d'aquests missatges és saber parlar per un mateix sense imputar

o atribuir a /'altre les opinions. sentiments o els canvis de conducta. És un missatge respectuós, i que facilita /'expressió de les diferencies i del desacord',

1r. Practicarem l' expressió de crítiques segons el model següent:

1. Descriu la situació; dóna informació de que és el que ens molesta sense emetre judicis sobre l' altra persona, expressa la crítica de forma concreta.
2.  Expressa la teua emoció amb un to calmat (això fa que em senta ...}.
3. Dis-li el que vols que faça. suggereix o de mana canvis (m 'agradaria que...).
4. Fes notar que tu també et vas a esforçar perquè tot vaja bé (per la meua part, em compromet....
5. Expressa el teu agraïment per escoltar-te (t 'agraí"sc...).

2n. Treball per parelles:

1. Exercici 1: teniu una sèrie de situacions (Annex 1). Heu de triar d' entre totes les situacions dues i elaborar el seu missatge jo. (Annex 1)
2. Exercici 2: (Annex 2) triem tres missatges tu i elaborem el seu missatge jo.

3r. Treball en grup: Cada parella comenta el seu treball.

4t. Reflexió:per a acabar, el tutor/a pot extraure les conclusions següents:

1. Com ens sentim quan ens critiquen amb missatges jo?
2. Com se sent l'altre quan li expressem una crítica de forma adequada?
3. Entén d'aquesta manera millor l'altre per que ens molesta el Seu comportament?
4. Es pot arribar més fàcilment a acords?

Duració. Una sessió de tutoria.

Metodologia. Treball per parelles. Debat i escolta activa.

EXPRESSANT CRÍTIQUES DE FORMA ADEQUADA

ANNEX 1: buscar els millors missatges jo en les situacions següents:

1.      Un professor/a t'ha cridat l'atenció de manera molt dura hui en classe i t'has sentit molt molest/a.

2.     Un professor/a vos ha manat molts exercicis per a casa, però ja teníeu moltes coses que fer i vos sentiu prou sobrecarregats/des.

3.     Un amic/a te torna el llibre que li vas prestar en molt mal estat. Esta subratllat, amb anotacions escrites amb bolígraf en diferents fulls i algunes d'elles soltes.

4.     Un company/a t'ha demanat que li faces un favor, però de molt males maneres: Eh, el teu, dóna'm els apunts de Llengua. Els necessite ara.

5.     Un company/a te torna un deis disquets d'un programa informàtic trencat.

6.     En el treball que esteu fent un grup, a tu t'han manat fer més coses que als altres.

7.     Cada vegada que li fas una consulta a un professor/a, un company/a tracta de humiliar-te rient-se de tu.

8.     Quan li has demanat a un company/a que t'explique com es fa un exercici, t'ha dit: No tens remei.

9.     Un amic/a te va dir que no podia eixir perquè havia d'estudiar i t'has assabentat que va ser al cine amb un altre amic/a del grup.

10.   Un company/a te ridiculitza per no saber usar un determinat programa informàtic.

11.    Un amic/ t'agafa quelcom sense demanar-t'ho.

12.   Has de fer un treball amb un company/a, però aquest és totalment passiu i no participa.

13.   Un amic/a esta contínuament demanant-te favors, però és incapaç de fer-ne cap.

14.   Un professor/a vos ha posat un examen l'endemà i estàs molt preocupat/a i nerviós/a perquè no saps Si et donarà temps a preparar-ho.

ANNEX 2: Buscar els millors missatges jo als següents missatges tu.

1.      No et pense tornar a deixar res. Sempre ho trenques tot.

2.     Qui t'ha dit a tu això? Eres un mentider i, no obstant això. tota la classe se l'haurà cregut.

3.     Sempre estàs fent favades i no ens deixes treballar. Deixa ja de fer el panoli o ves-te'n a una altra part

4.     Mira que eres estúpid Sempre fent bromes sobre la roba deis altres. A tu que més et dóna la roba que portem els altres?

5.     No em vaig a tornar a fiar de tu. Sempre dius coses i després mai les compleixes.

6.     Participes com els altres o te'n vas del grup

7.     No tens dret a tractar-me així davant deis altres.

8.     Ací cadascú es fa el seu treball. Sempre vols que els altres treballen per tu.

9.     Tot el que hages de dir sobre mi vaig donar-ho a la cara.

10.   Eres incapaç de fer un favor a ningú.

11.    No et vaig a tornar a comptar res.

ACTIVITAT:  FRASES ASSASSINES”

3r ESO

Objectius

1. Exercitar-se en el desenvolupament de les habilitats de comunicació.
2. Aprendre a parlar per un mateix/a.
3. Evitar fer atribucions a terceres persones de les opinions, sentiments o idees pròpies,
4. Habilitar l' alumnat amb missatges jo que són facilitadors i persuasius enfront dels missatges tu que provoquen rebuig i etiqueten a les persones.

Competències emocionals: Autoconsciència, habilitats socials i autocontrol

Descripció.

Fase de presa de consciencia de la forma en que ens dirigim al semblant, habitualment atribuint-li aspectes negatius, que no faciliten la comunicació, són missatges no integradors, que atribueixen pensaments, sentiments i conductes d' una persona a una altra, de forma no contrastada. El tutor/a presenta un llistat de frases assassines (Annex I) i proposa completar

la llista amb altres frases que aportació l'alumnat.

Pot plantejar les següents preguntes: Que observeu d'especial en aquest tipus de frases? Penseu que són adequades per a la comunicació entre vosaltres? Per que? Quines no vos pareixen apropiades? Per que?

Descripció de situació suposada per part del tutor/a: "Diversos xics i xiques estan en grup parlant d'un tema molt interessant. relacionat amb un viatge cultural de fi de carrera. Estan tots molt emocionats suggerint idees. Antonia llança una opinió sobre la manera més fàcil i barata de dur a terme el viatge. Ningú es dóna per assabentat. Passada mitja hora, Lluisa s'adona que Antonio ha deixat de parlar i roman muda':

El tutor/a proposa que dirigisquen a Antònia. Prèviament aclareix a l'alumnat en que consisteixen els missatges jo (veure Annex II). En parelles s' assaja la producció de missatges tu i missatges jo a partir de situacions simulades.

Reunits en gran grup, es resumeixen les conclusions i més significatives del treball en parelles.

El tutor/a pot utilitzar algunes preguntes per a reconduir les aportacions de l'alumnat: que heu descobert a partir deis exercicis realitzats? Soleu comunicar-vos amb missatges tu Creieu que el mérode utilitzat pot ajudar-vos a comunicar-vos millor? Vos resulta fàcil redactar missatges tu? I missatges jo? Quines avantatges i inconvenients té cada un dels missatges vists?

Duració. Una sessió de tutoria.

Metodologia: Sensibilització grupal. Treball per parelles.

“FRASES ASSASSINES"

Annexos. Material per a l'alumne/a

Annex I: frases assassines:

•      Amb tu no es pot dialogar.

•      No fas més que repetir i repetir.

•      Eres un/a fantasma.

•      Sempre fas el mateix!

•      D' aquest assumpte no entens absolutament res.

•      Mira, no m' enrotlles.

•      Dis-ho tu, que ho saps tot.

•      A vegades, et preocupes més deis altres que de la teua família.

•      Estos boig/a; fes-ho tu si vols.

•      No et vull veure amb aqueix/a pocavergonya d' amic/a que tenso

•      Pareixes panoli, fill/a. Perquè no vas saludar ahir?

•      No em portes a cap persona a casa, Vés a saber amb quines companyies camines!

Annex II. Missatges jo.

El missatge jo és una comunicació respectuosa amb la persona que tens davant. Comuniques sense retraure res a l’altra persona. Els missatges tu, solen atribuir a les altres persones les causes deis teus comportaments i opinions. Se solen expressar amb mandats i imperatius. Amb

aquests missatges els teus companys poden sentir-se avaluats, controlats, culpats i injustament tractats.

Perquè pugues construir "missatges jo"  pots seguir aquests tres passos

1. Descriure breument la situació o comportament que et disgusta o molesta. Descriu i no jutges. Per exemple: Alceu molt la veu i no puc escoltar el que diuen. Em sent molest.
2. Descriure les conseqüències o efectes que el dit comportament o sentiment té sobre tu ( ... i no puc escoltar el que diuen.)
3.  Expressar els sentiments que aquest comportament et causa (Em sent molest).

Annex III. Situacions.

Situacions on cal produir missatges jo, missatges tu.

1.  El teu amic/ga te diu que l'acompanyes a la festa d'aniversari del teu germà però tu prefereixes quedar-te a casa veient una pel·lícula.
2. Pepe parla en to passional quan creu que té la veritat. Sempre tracta de portar I' aigua al seu molí.
3. A I' eixida de I' institut vas saludar la teua amiga Juani i ella estava enfadada i no et va contestar. Tu no sabies la raó del seu malestar.

ACTIVITATA “LA FORÇA DE LA IRA”

3r eso

Objectius:

•  Reconèixer que la ira pot manejar-se.
•  Prendre consciencia que la ira és una estat emocional que es pot controlar.

Competències emocionals. Autocontrol emocional.

Presentació.

Alguna vegada has tingut ganes de trencar quelcom, de llançar-ho molt lluny, o has estat molt enfadat/da? Creu-me, no serveix de res. El millor és saber reconèixer que aquesta situació o moment cal prendre-ho amb molta calma i sabent manejar la teua ira.

Treball individual.

-      El professor/a exposa una definició d'ira i I'explica.

-      Invita l'alumnat a identificar una situació recent que els haja provocat un sentiment di enuig. Els de mana que identifiquen quin ha sigut aquesta situació i si els va provocar ira.

Treball en grupo

Dividim a l' alumnat en xicotets grups (3-4 participants) perquè compartisquen, durant 10 minuts, les seues experiències. Els demanem que eviten utilitzar el nom de algun company/a de classe que poguera estar involucrat en les seues experiències,

Treball individual.

L I alumnat respon al qüestionari.

Trebal en grupo

El professor promou un debat amb les respostes aparegudes en el qüestionari.

Duració.

Una sessió de tutoria.

Estructuració grupal.

Xicotet grup i gran grup

Distribució en xicotets grups a lliure elecció de l'alumnat.

Materials necessaris: Qüestionari.

LA FORÇA DE LA IRA!

Annex. Qüestionari

• Són les teues situacions d' ira semblants a les deis teus companys/es?

• Creus que els altres s'hagueren enutjat si ells hagueren viscut la teua mateixa situació? Per que creus que algunes coses produeixen enuig a unes persones i no a altres?

• Les raons per les quals t'enfades són semblants a les raons que donen les altres persones?

• En les situacions comentades, has sentit ira? Que més hagueres pogut sentir?

• Sols sentir-te enfadat/da o més aviat no? És la ira un sentiment positiu per a tu?

• La pròxima vegada que et sentes enfadat/da i decidisques no estor-ho que creus que podries fer per a aconseguir-ho?

ACTIVITAT: "LA RAÓ"

3r ESO

Objectius:

1. Practicar una forma alternativa de plantejar els conflictes, diferent del model “ú té la raó i l’altra persona esta equivocada”.
2. Comprendre que, fins i tot en situacions de desacord, podem trobar punts en comú o veure una part de raó en els altres
3. Aprendre que és un, i no tant els altres, qui decideix com sentir-se i com actuar davant d'una crítica.

Competències emocionals: Autocontrol.

Descripció.

1. El tutor/a reparteix un foli a cada participant i li demana que ho doblegue de manera que queden tres columnes.
2. Els demana que pense en l' última vegada que algú els va fer una crítica i que l'escriga el més fidelment possible en la primera columna del foli.
3. Després els demana que escriguen en la segona columna del foli com van reaccionar davant d' aquesta crítica.
4. En xicotets grups debatran com es pot reaccionar davant de les crítiques que se'ns fan.
5. Posteriorment, es fa una posada en comú al gran grup. Les possibles reaccions són:

-      Irritar-nos, enfadar-nos ...

-      Ignorar l'altra persona.

-      Deixar de parlar-nos.

-      Venjar-nos en una altra ocasió amb una crítica hostil.

Totes aquestes reaccions poden dificultar i/o trencar les relacions. No obstant oixé. hi ha una altra solució que consisteix a reconèixer la part de veritat d' aquesta crítica.

6. Treballaran en xicotet grup la teoria que figura en l'annex sobre com reconèixer la part de veritat que tenen les crítiques i ignorar la part de crítica que ataca la persona en si mateixa.
7. Ompliran la 3a columna del foli, En ella escriuran com podrien haver reaccionat a aquesta crítica reconeixent la part de veritat que aquesta tenia.
8. Els que ho desitgen poden posar en comú en el gran grup i explicar la Seua crítica i reconèixer la seua part de veritat. Se'ls animarà perquè participen.

Duració. Una sessió de tutoria.

Metodologia: Reflexió personal. Expressió verbal. Debat en xicotet i gran grup.

Annex. La raó

En una situació de conflicte amb una altra persona en que aquesta ens critica o ens intenta manipular fent-nos sentir malament, tendim a pensar segons el model una persona té la raó i una altra persona esta equivocada o algú gana la discussió i algú la perd. Aquesta forma d' actuar enfront de les crítiques té alguns efectes negatius:

-        Implica que l'altra persona és un adversari a qui hem de vèncer. Açò és un pensament que ens porta a posar-nos a la defensiva.

-        Suposa un pensament del tipus tot o res: no hi ha terme mitja perquè o es té raó o no es té i açò impedeix veure que l'altra persona pot tindre part de raó.

-        Implícitament diem que el nostre valor com a persones es veu afectat per l'opinió que les altres tinguen nosaltres.

Hi ha una altra forma de plantejar-se les coses. Quan algú ens critica, podem trobar una part  de raó en ella i dir-li-ho. Així evitem el model d'enfrontament.

Així, les crítiques que es fan tenen dos components:

1. Es basen en quelcom observat en nosaltres o que ens han vist fer. Ací podem expressar acord amb el nostre crític, que té una part de raó. En l'exemple: és cert, he fallat la canastra (és veritat, reconeixes aquesta part de veritat, no mentixes).
2. Les crítiques tenen una part en l'altra persona que avalua o opina negativament sobre el que ha observat. Aquesta part podem ignorar-la, passar de la seua avaluació negativa. Som nosaltres els que decidim com avaluar la nostra conducta i no els altres. En l' exemple, el fet d'haver fallat una canastra, no implica necessàriament ser un inútil, un desmanotat i que mai es vaja a encertar una canastra. Simplement pot Ser que s' haja calculat bé la distancia, que s'haja entropessat ...

Aquest component de crítica, d'atac personal o de to irònic amb que l'altra persona pronuncia

la seua crítica ho anem a ignorar ja que ens correspon avaluar-ho.

Quines avantatges té el veure una part de raó en l'altra persona?

1. L'altra persona es calma perqué reconeixes la seua part de veritat i evites el model d'adversaris enfrontats.
2. Al mateix temps veu que criticant-te no aconsegueix res, no aconsegueix manipular-te. Tens la teua propia opinió, tu decideixes si les crítiques +' importen o no.
3. Perd força el pensament automàtic “he de defendre'm” . El meu valor com a persona no depèn del que els altres opinen sinó de mi mateix.

ACTIVIDAD: CIRCULOS DOBLES

1r ESO

OBJETIVOS

1. Mejorar nuestro conocimiento mutuo
2. Manifestar a los demás algo que desconozcan de nosotros.
3. Descubrir en los demás aspectos que desconocíamos.

DESARROLLODELAACTIVIDAD: Gran grupo.

TIEMPO APROXIMADO: 1 hora.

Orientaciones metodológicas

Primer paso:

1. Se pide a los alumnos que se pongan de pie alrededor de la clase.
2. Se copian en la pizarra algunas preguntas de conocimiento personal. (preguntas del punto 3).
3. Se pide al grupo que añada en voz alta otraS preguntas que se podrían hacer a los compañeros para conocerles De este modo queda incrementada y completada la lista.
4. Se divide la clase en dos grandes grupos por el procedimiento de numerarse:1, 2, 1, 2,... Todos los números 1 forman un grupo mirando hacia afuera. Los números 2 forman un círculo exterior al otro, mirando a los primeros y formando pareja con ellos.
5. Se dan las siguientes instrucciones:«Sabes el nombre de tu pareja? Si no lo sabes, pregúntaselo, Ahora di a tu compañero lo que comprarías si tuvieras 6 euros para gastar»
6. Una vez respondida esta pregunta, el círculo exterior avanza un paso y quedan formadas nuevas parejas. Se hace la siguiente pregunta de la lista de la pizarra. Cuando se ha contestado, se avanza otro paso más y se forma una nueva pareja
7. Esto se hace con cada una de las preguntas de la pizarra, hasta llegar a la posición inicial.

Segundo paso: Diálogo en gran grup
Una vez llevados a la posición inicial, se hace un diálogo general con la clase:

-      ¿Qué cosas hemos aprendido con este ejercicio?

-      ¿Ha habido alguna persona que creías conocer bien, y de la que has descubierto algo nuevo

-      ¿Te ha costado el ejercicio? ¿A qué lo atribuyes?

Lista de preguntas

1. Describe el lugar donde vivías cuando tenías cuatro años.
2. Profesión de tu padre y de tu madre.
3. Si tuvieras que cambiarte de nombre, cuál escogerías? ¿Por qué?
4. ¿Quién es tu héroe preferido? por qué? ¿y tu heroína? ¿Por qué?
5. ¿Quién es la persona que más ha influido en tu vida y por qué?
6. ¿Qué recuerdas de cuando tenías 4 años?
7. Las mejores vacaciones que has pasado han sido...
8. Si te concedieran la posibilidad de estar una hora hablando con una persona famosa, a quién elegirías?
9. Di una cosa que te haga feliz.
10. ¿Cuál es tu programa favorito de televisión? ¿y tu grupo musical o cantante favorito?
11. Si tuvieses que llevarte a una isla desierta sólo tres cosas, qué llevarías?
12. Señala uno o varios hobbies que tienes y practicas.
13. Si te dieran un premio que consistiera en ir a vivir un año al lugar de la tierra que quisieras, a dónde irías? ¿Por qué?
14. Di una cosa buena que te haya sucedido hace poco.
15. ¿Qué te gustaría ser de mayor?
16. Si pudieras convertirte en animal, en qué animal te convertirías? ¿Por qué?
17. Si pudieras convertirte en cualquier otra persona del mundo, cuál escogerías? ¿Por qué?
18. Si pudieras cambiar algo de tu clase, qué cambiarías? ¿Por qué?
19. Cuál es la época que recuerdas como más feliz de tu vida y cuál la más triste? Explica el por qué.

ACTIVITAT: "L' AGRESSIÓ

2n – 3r ESO

Objectius:

1. Confrontar-se amb una situació en que una persona és injustament agredida físicament per una altra.
2. Estimular la comunicació intra grup amb relació a distintes perspectives possibles enfront d' aquest conflicte.
3. Analitzar distintes tècniques de resolució de la situació problemàtica, distintes formes de respondre a l' agressió.
4. Expressió d' emocions a través de la dramatització.

Competències emocionals: Habilitats socials, autocontrol i empatia.

Descripció: Es planteja al grup la historia següent:

Mikel està jugant en el pati amb una pilota i Aitor li espenta, li fa caure aterra i li lleva la pilota. Mikel intenta alçar-se del sol però Aitor li espenta de nou i torna a caure. Que Sent en

eixa ocasió? Que podria fer?

a)    Fer una reflexió i resposta individual, durant uns minuts.

b)   Dividir la classe en grups de 5-6 estudiants.

c)    Llistar totes les possibles formes de respondre a aquesta situació conflictiva, en la que una persona és agredida gratuïtament, mitjançant un revoltí d'idees (brainstorming).

d)  Posteriorment, cada equip selecciona la forma de respondre que considera més adequada (fase d' avaluació d' idees).

e)    Cada equip raonarà per que jutja eixa solució com la més adequada. Pot succeir que no s' arribe a un consens, llavors el tutor/a valorarà resoldre la situació o bé seleccionar una opció per votació, o deixar el nombre d'opcions que reflectisquen el sentir i el comportament real del grup.

f)    Cada equip dramatitza una escena en que es posa en relleu la solució que ha considerat més adequada. (La dramatització ha de contindré la historia i la solució triada).

g)    De nou es torna al debat en gran grup a partir d’allò que es dramatitza.

Duració.

Una sessió de tutoria.

Metodologia.

Exposició. Reflexió individual. Formació de xicotets grups. Dinamització de grups xicotets en les seues fases de revoltí d' idees (brainstorming). Avaluació d' idees, Discussió, Consens, Dramatització, Animar la discussió en gran grup.

ACTTVITA T: "LECTURA DEL PENSAMENT" 3r ESO

3r ESO

Objectius:

1. Estimular l'empatia.
2. Desenvolupar l' autocontrol.
3. Habilitats socials.

Competències emocional s: Autocontrol, empatia i habilitats socials.

Descripció.

La "lectura del pensament" és una forma inadequada de manejar la informació que consisteix a

creure fermament que la intenció o el pensament d'una altra persona esta relacionat amb nosaltres quan potser no ho estiga o, en cas d'estar-ho, no tinga e/ matís negatiu que nosaltres creiem.

Duració. Una sessió de tutoria.

Estructuració grupal. Gran grup i xicotet grup.

Metodologia.

-           Explicació del supòsit: "Historia de l'home que buscava un martell" (adjuntada en l' Annex).

-           Distribució en xicotet grup i treball de suposicions, endevinació del pensament: Quina conclusió traus de la historia? Per que l' home actua de forma agressiva amb el seu veí?

         Buscar exemples quotidians.

-           Posada en comú.

Observacions. Com puc manejar /a lectura del pensament?:

-           Calmant-me un poc, respirant lentament.

-           Trobant altres alternatives a aqueix pensament, preguntant fins i tot a l' altra persona per a aclarir que pensa o quines són les seues intencions.

-           Plantejant interrogants: fins a quin punt "he de saber" o "necessite saber" el que l' altre pensa de mi?

"LECTURA DEL PENSAMENT"

Annex. "La historia de l' home que buscava un martell"

Un home volia penjar un quadre de la paret de sa casa, però es va donar compte que li feia  falta un martell i ell no en tenia cap. Llavors va decidir demanar-li'l prestat al seu veí, la casa del qual estava a mig quilòmetre de la seua.

Mentres anava de camí a casa del veí, el nostre home va començar a donar-li voltes al cap, preguntant-se si el seu veí li prestaria la ferramenta. “Serà tan amable de deixar-me el seu martell? Em fara el favor?" ... Però va començar també a creure que, en anar a sa casa, podia molestar el seu veí: "Segur que el meu veí esta dormint la sesta”  - s' anava dient- "això li molestarà probablement" ... "així que eixirà de mala gana a obrir-me la porta" ..."em cridarà: quins diables vols a aquestes hores", "bo  -es va dir l'home- llavors jo li demanaré: pots prestar-me el teu martell per a penjar un quadre?"... "i el meu veí –continuava pensant l'home- em respondrà amb un no ! rotund, com a venjança per haver-lo despertat de la sesta”  ..."em cridarà: per a aqueixa favada véns a molestar-me?! “

Entre tant de pensament, el nostre home havia arribat ja caminant fins a la porta del seu veí. Va cridar al timbre. El seu veí li obri i el nostre home, sense deixar-li mediar paraula, li crida: "Saps que et dic? que us n' aneu a l' infern tu i el teu maleït martell".

ACTIVITAT: "LES 3R"

2n / 3r ESO

Objectius

1. Aprendre el control de la manifestació de sentiments.
2. Aprendre a expressar ressentiments d' una manera socialment hébil i acceptat.

Competències emocionals. Autocontrol, empatia i habilitats socials.

Descripció:   El tutor/a demana als alumnes que dobleguen quatre vegades un foli a fi de formar 4 columnes i dóna les instruccions següents:

"Indica en la primera columna una llista dels noms de 10 persones amb que estigues més en contacte diàriament: pares/mares, amics/es, professors/es, etc. En la segona columna, escriu

1 o 2 enunciats que expressen un ressentiment cap a tres de les persones assenyalades en la columna anterior. Pots utilitzar expressions del tipus: Estic ressentida amb Carlos perquè no m 'ha passat els apunts. Estic ressentida amb la meua amiga Llúcia perquè no em fa cas, etc."

El tutor/a explicarà que el ressentiment suposa una manera d' expressar un enuig o ofensa cap a altres persones. És important que sapiens escriure eixe ressentiment sense caure en l'ofensa personal o l' insult.

En la tercera columna, tractarà d' escriure el que desitja realment que facen aquelles persones. Han de procurar ser clars i precisos com per exemple: Estic ressentit amb la meua amiga Llúcia, perquè no em fa cas í requerisc que m 'escolte perquè he discutit amb els meus pares. La quarta columna correspon al reconeixement. El requeriment resultarà més significatiu per a la persona, si intentes veure els aspectes positius de la Seua actuació i apreciar les raons del seu comportament. Així podem trobar expressions de reconeixement: Reconec que té molt que estudiar í no pot atendre'm com abans.

L' exemple complet seria: Estic ressentit amb la meua amiga Llúcia, perquè no em fa cas í requerís que m 'escolte perquè he discutit amb els meus pares, però reconec que té molt que estudiar í no pot atendre 'm com abans.

Posada en comú: es demana que lligen en veu alta alguns exemples, comproven la seua capacitat

per a expressar de manera clara i concisa els seus sentiments. El tutor/a planteja les preguntes següents:

-           Heu sigut capaços d' expressar realment de forma adequada els vostres ressentiments?

-           Vos ha resultat difícil l'activitat?

-           Quines dificultats heu trobat?

Duració. La primera part, en treball individual uns 30 minuts.

ACTIVITA T:"POTS CONTROLAR LA FRUSTRACIÓ?"

4t ESO

Objectius:

1. Afavorir una bona percepció de les pròpia emocions.
2. Analitzar les pròpies emocions.
3. Desenvolupar estratègies positives per a solució de situacions adverses.

Competències emocionals: Autocontrol.

Descripció de l' activitat

Es tracta de fer una anàlisi del que va succeir l'última vegada que, davant d'una situació entre amics/gues, ens sentim malament, decebuts/des, frustrats/des ... no vam saber que fer, ens bloquegem.

Treball individual:

S’indicarà a l'alumnat que descriga en la primera part de l'annex, les experiències més frustrants que li hagen pogut ocórrer últimament.

Treball en grup:

-           A continuació els alumnes en grups de 3 o 4, posaran en comú les seues experiències.

-        A continuació, per consens, triaran una entre totes les experiències proposades. Analitzaran l’experiència triada seguint les pautes de l'annex.

-        Un alumne/a voluntari/a de cada grup ex posarà el contingut de l'annex elaborat pel seu equipo

-        Finalment, el professor/a promouré un debat a fi de valorar l'activitat realitzada.

Duració.

Una sessió de tutoria. Es important que tots els grups tinguen temps d' ex posar la seua situació

Estructuració grupal: Xicotet grup i gran grup.

Metodologia: Distribució en xicotets grups a lliure elecció de l'alumnat.

Observacions per a la seua aplicació.

-      Si observem que el clima de l'aula no és propici, aleshores podem suggerir que les experiències frustrants no siguen seues sinó de persones conegudes.

-      Abans de començar l' activitat convé aclarir “frustració”: "Deixar sense efecte un

propòsit contra la intenció de que procura realitzar-ho"

POTS CONTROLARLAFRUSTRACIÓ?

Annexos. Respecte a la situació triada. Treball individual.

1. Fer una breu descripció de l’experiència triada.

2. En aquesta experiència que és el que li va fer sentir malament el protagonista?

3. Entre tots/es, busqueu el costat bo, afable i positiu de la situació descrita.

4. Respecte al treball en grup.

1. Quantes situacions diferents heu proposat?

2. Vos ha costat molt triar una situació d'entre totes les propostes?

3. Com l'heu triat?

4. Com vos heu sentit?

5. Quina aplicació pot tindre aquesta anàlisi per a la vostra vida quotidiana?

ACTIVITAT: "RELAXACIÓ"

Objectius:

1. Conèixer i utilitzar estratègies que puguen servir-nos per a millorar el nostre benestar.
2. Aprendre a controlar els nostres impulsos.
3. Experimentar tranquil·litat i pau interior.

Competències emocionals: Autocontrol.

Descripció.

El mètode consisteix a recórrer totes o algunes parts del nostre cos i alternar exercicis de tensió i relaxació. La tensió ha de ser breu d' uns deu segons, i ha de fer-nos sentir tota la musculatura però sense produir dolor. La relaxació ha de ser molt lenta i convé centrar l'atenció en els canvis de musculatura. L'alumnat s'assenta en una cadira amb el cap recte sobre els muscles, sense inclinar-la ni cap avant ni cap arrere. L'esquena ha de tocar l'esquena de la cadira. Les comes no s' encreuen, els peus es recolzen totalment en el sol l les mans  sobre els cuixes. Aquesta és la posició de relaxació.

1.      Convé evitar els sorolls, la llum excessiva, i tancar bé els ulls per a concentrar-se en el propi cos. Es respira lentament i profundament, i s'observa que l'esquena toca la cadira i que no hi ha tensió.

2.     Es tanca el puny dret i s'observa la tensió, a continuació es relaxa. Es repeteix, ara amb el puny esquerre. Repeteix l'exercici, acaba tensant i relaxant els dos punys al mateix temps.

3.     Flexiona els colzes i tensa els bíceps. Relaxa't i estira els braços. Repeteix dues vegades l'exercici.

4.     Frunzit el suny tant com pugues. Relaxa't i allisa-ho. Tensa les celles i relaxa-les. Tanca amb força els ulls i deixa'ls tancats còmodament. Apreta la llengua contra el paladar superior. Relaxa-la. Apreta fortament la mandíbula. Relaxa-la. Pressiona els llavis fins a formar una o. Relaxa els llavis. Ara comprova que el front, el cap i la barbeta estan relaxats.

5.     Tira el cap cap enrere fins que no pugues més. Gira'l a l'esquerra i a la dreta, nota la tensió. Torna a centrar el cap i inclina'l cap endavant, pressionant la barbeta sobre el pit Nota la tensió en el coll, relaxa't i deixa que el cap romanga en una posició còmoda. Estira cap a dalt els muscles, vers el cap. Nota la tensió i relaxa't profundament.

6.     Descansa un poc respirant profundament, respirant pel ventre, lentament. Ara col·loca una ma sobre l'estómac i tensa-ho, nota la tensió en l'estómac i relaxa't respirant profundament i notant com la ma que tens damunt de l'estómac puja. Ara fes un arc amb l'esquena, sense fer esforces violents i mantenint la resta del cos relaxat. Relaxa't i concentra el teu interès en la zona lumbar.

7.     Tensa les natges i les cuixes. Flexiona els cuixes fent força cap els talons. Relaxa't i nota la diferencia. Gira els dits deis peus, tensant les cames, relaxa't. Tensa els peus en direcció a la cara, estirant la canella, relaxa't.

8.     Nota certa pesadesa en tota la part inferior del cos. Relaxa peus, cames, genolls, cuixes. Deixa que la relaxació puge al ventre, a l' estómac. Respira profundament. Relaxa els muscles, els braços i les mans. Observa que coll, mandíbula i tots els músculs de la cara estan solts i relaxats.

Duració.

Una sessió de tutoria.

Metodologia.

Activa i participativa. Si és possible la distribució de l' aula serà en cercle.

Materials necessaris.

Espai que permeta la mobilitat de les cadires. Opcional una música rítmica relaxant.

Observacions per o lo seua aplicació.

-      L'alumnat ha de veure l'activitat com un mitja per a eliminar tensions i relaxar-se. Convé que ho prenguen seriosament. S'explica que és una activitat per a sentir-nos millor en l’àmbit individual, i que la nostra ment pot incidir en el benestar del nostre cos.

-      Aquesta activitat es realitzarà quan existisca un bon clima, i en classes no molt nombroses. Si el grup no es coneix serà millor introduir-la en una fase mitjana. Siga com siga, una vegada apresa, pot ser utilitzada en qualsevol moment

-      Serà necessari insistir en la idea de la concentració (posar tota la nostra atenció en una sola cosa, en una solo idea, perquè res puga interferir en la nostra ment), per a poder arribar o aconseguir la relaxació.

EL FANTASMA DEL CASTILLO

2n / 3r ESO

OBJETIVO

Experimentar la necesidad de que el grupo de trabajo se organice para ser eficaz.

DESARROLLODELAACTIVIDAD

Grupo pequeño: 30 minutos, Trabajo personal: 10 minutos., Gran grupo: 20 minutos.

MATERIALNECESARIO

Un ejemplar para cada uno del documento ELCASTILLO ENCANTADO

Un ejemplar para cada alumno del CUESTIONARIO DE EVALUACIÓN

Orientaciones metodológicas.

1. Trabajo en grupos pequeños

Se divide la clase en grupos pequeños de discusión; pueden ser grupos de 3 o 4 grupos. El tutor presenta el ejercicio: «Voy a proponemos un trabajo a realizar, con el objetivo de valorar vuestra rapidez en la solución de un problema. En la hoja EL CASTILLO ENCANTADO, que se os entrega, encontraréis un complicado caso de misterio, con todos los datos necesarios para que encontréis la solución. Vuestro trabajo consistirá en encontrar las respuestas a las preguntas que se os hacen, en el menor tiempo posible. Anotad el tiempo que tardáis en resolver el caso. Organizaos del modo que mejor os parezca para ser rápidos y eficaces y para terminar los primeros. Disponéis de un tiempo máximo de 30 minutos».

A continuación se entrega a cada uno un ejemplar del documento EL CASTILLO ENCANTADO, y comienza el ejercicio. A los 30 minutos el tutor corta el trabajo.

2. Trabajo personal

Una vez terminado el tiempo -hayan terminado o no los grupos la tarea encomendada-, se corta el trabajo. El tutor/a entrega a cada uno un ejemplar del CUESTIONARIO DE EVALUACIÓN y  pide se rellene en silencio.

3. Puesta en común en gran grupo

1. Cada grupo expone en la pizarra las respuestas y el portavoz explica brevemente qué procedimiento ha empleado el grupo para lograrlo.
2. Se entabla un diálogo entre toda la clase sobre el contenido del CUESTIONARIO DE EVALUACION.
3. El tutor, al final puede insistir en estos dos puntos:

-      Los niveles de funcionamiento de un grupo.

-      La necesidad de organizarse para ser eficaces: necesidad de un moderador, necesidad de un secretario y necesidad de un método de trabajo.

El castillo encantado

En un castillo encantado viven seis personajes:

- el rey

- la reina

- el príncipe

- la princesa

- la dama de la princesa

- un fantasma, que se come a todo aquel a quien ataca.

Los habitantes del castillo pueden estar en estar juntos o separados en los siguientes lugares:

-la almena

- la ventana alta

- la ventana baja

- la puerta.

Nos urge localizarlos para avisar les dónde está el fantasma.

El único que nos puede dar pistas es el bufón del rey, que como hombre astuto, ha huido del castillo. Las frases que están a continuación son las respuestas del bufón a nuestras preguntas; están en clave. El grupo debe deducir de ellas en el menor tiempo posible dónde están las personas del castillo y el lugar donde está el fantasma en este momento.

ELBUFÓN DICE QUE...

1. El fantasma ha celebrado la luna engulléndose un ratón; y en este momento dormita más arriba que el rey.
2. El príncipe está entre la dama y la reina; no se sabe qué hace con la princesa.
3. El rey está entre el fantasma y la princesa.
4. La dama está más abajo que la princesa.
5. El rey y la reina están juntos estudiando inglés.

Cuestionario de evaluación.

1.      Han participado todos en el trabajo?

2.     ¿Qué problemas habéis tenido para organizamos?

3.     ¿Ha existido moderador en el grupo? ¿Cómo se le escogió?

4.     ¿Qué funciones ha desempeñado el moderador?

5.     ¿Ha existido secretario? ¿Cómo se le escogió?

6.     ¿Qué funciones ha desarrollado?

7.     ¿Con qué método se procedió en el trabajo?

8.     ¿De qué medios os habéis servido para Ser más rápidos?

9.     ¿Qué hizo que el grupo fuera más lento? ¿Qué dificultó el trabajo?

10.   ¿Cómo se pudo haber hecho para aumentar la rapidez?

ACTIVITAT.:  “T'APRECIE - M'APRECIES"

2n 3r ESO

Objectius:

1. Entendre la necessitat apreciar-se a si mateix/a.
2. Manejar tant l'autoconcepte i l'autoimatge com el sentit de vàlua deis companys/es del grup i el respecte als altres.
3. Entendre la necessitat apreciar als altres.

Competències emocionals: Autocontrol i autoconsciència.

Descripció.

El tutor/a començaré per explicar els objectius de la sessió a l'alumnat. Posteriorment,  lliurarà el full d'activitats que s'adjunta en l'annex que s’omplirà de forma individual i anònima. Llegirà aquest full amb ells i anirà aclarint cadascun dels dubtes que sorgisquen. De cada pregunta es farà una posada en comú amb el més interessant que haja contestat cadascú.

Duració: Una sessió de tutoria.

Estructuració grupal.

Gran grup, individual i, de nou, grup gran.

Metodologia.

Reflexió personal, exposició oral i debato

Materials: annexos

-      Observacions per a la Seua aplicació.

-      Crearem un clima de confiança a l'aula. En la posada en comú explicaran la seua resposta, no cal que la lligen.

T' APRECIE- M'APRECIES

Annexos. Activitats.

1.- Llig amb atenció els paràgrafs següents:

-      Coneix i valora les teues qualitats, com a persona eres única i irrepetible.

-      Desenvolupant i posant en practica les teues qualitats pots realitzar-te i servir als altres amb eficàcia.

-      No t'estimes en excés perquè seràs pedant i egoista.

-      No et subestimes perquè seràs rebutjat/da o manipulat/da fàcilment.

-      Aprecia els altres tant com vols que t'aprecien a tu.

Contesta:

1. Estas d' acord amb aquestes afirmacions? Per que?

2. Que entens per apreciar-s e a sí mateíx? Comes manifesta aquesta autoestima?

3. Que entens per apreciar? Comi quan es manifesta aquesta estimació?

4. Redacta les frases o expressions que t'agradaria sentir de...

- El teu pare i la teua mare:

- Els teus germans/es:

- Els teus professors/es:

- Els teus amics/gues:

5. Que pots fer per a mostrar la teua estima a .

- El teu pare i la teua mare:

- Els teus germans/es:

- Els teus professors/es:

- Els teus amics/gues:

ACTTVITA T: "UNA BARALLA DE GRUP”

2n ESO

Objectius.

1. Estimular la comunicació dins del grup amb relació a les expectatives o pensaments apareguts en un conflicte en que intervé l' agressió.
2. Aprendre mecanismes de resolució de situacions d'agressió, reflexionant sobre l'adequació de diverses formes d' afrontament.

Competències emocionals.: Autocontrol, habilitats socials i autoconeixement.

Descripció.

Se li explica a l'alumnat que per l'escola ha corregut el rumor que en acabar les classes hi haurà una baralla en que participaran els seus millors amics.

Se'ls formula la pregunta següent: Que pensarien en sentir aço? Aportar a cada membre una llista de pensaments davant d' aquesta situació. Individualment han de seleccionar tres  d'aquests pensaments en funció del grau de conformitat que tenen respecte a ells, és a dir, els tres pensaments que creuen que tindrien enfront d' aquesta situació.

Dividir el grup en equips de 7-8 membres. Anomenar un secretari/a per equipo A continuació els membres de cada equip comuniquen al secretari/a de l'equip la seua selecció, anotant les freqüències dels pensaments en un full de síntesi de les respostes d' equipo Posteriorment, en

gran grup es realitza el mateix procés d' integració de resultats (freqüència de cada pensament en el grup) Debatre en gran grup i realitzar un procés d' integració de resultats (freqüència de cada pensament en el grup). Els resultats se sintetitzaran en la pissarra.

Duració: Una sessió de tutoria.

Metodologia.

Explicació de l'activitat i de la situació. Reflexió individual. Formació de xicotets grups dinamització deis mateixos. Dinamització del gran grup i discussió final.

Materials.

Un full de resposta individual per a cada participant. Un full de resposta d' equip per cada equipo

Observacions per a la seua aplicació.

El debat s'organitza entorn de l’anàlisi de les implicacions (conductes, emocions, etc.).

Annex: Una baralla de grup

FULL DE RESPOSTA INDIVIDUAL.

Selecciona i marca amb una creu, tres d' aquest grup de pensaments, que tu tindries en

aquesta situació amb major probabilitat:

-      Magnífic, resultarà molt interessant.

-      Em preocupa que ferisquen el meu amic/a.

-      Tem que si em baralle isca ferit/da.

-      Si em baralle, puc fer mal a altres.

-      Veuré el que fan els meus altres amics/gues.

-      És just que em baralle pels meus amics/gues.

-      No m' interessa.

-      Barallar-se és una pèrdua de temps.

-      He de tractar de detindre la baralla.

FULL DE RESPOSTA D'EQUIP:

-      Magnífic, resultarà molt interessant.

-      Em preocupa que ferisquen el meu amic/ga.

-      Tem que si em baralle isca ferit/da.

-      Si em baralle, puc fer mal a altres.

-      Veuré el que fan els meus altres amics/gues.

-      És just que em baralle pels meus amics/gues.

-      No m' interessa.

-      Barallar-se és una pèrdua de temps.

-      He de tractar de detindre la baralla.

Activitats per trimestres:

Activitats	1r trim	2n trim	3r trim